Tipus de xarxes
Les xarxes
d’ordinadors poden classificar-se en funció de diferents criteris. A
continuació en veiem uns quants del quals, per claredat, se n’ha
simplificat la informació .
Segons l’escala, les xarxes poden ser:
-
LAN (Local Area Network) o Xarxa d’àrea local. Els dispositius connectats estan en una àrea física molt delimitada: una oficina, un institut, un edifici, ...
-
WAN (Wide Area Network) o Xarxa d’àrea àmplia. Els dispositius connectats estan en una àrea geogràfica extensa: una regió, un continent...
Segons la relació funcional o arquitectura, les xarxes poden ser:
-
Client - servidor.
La funció de l’ordinador servidor és oferir un servei a qualsevol
ordinador client que li ho sol·liciti: el correu electrònic, una pàgina
web, emmagatzematge remot de fitxers, una impressora, ...
-
D'igual a igual, també anomenada Peer to Peer (P2P)
els ordinadors connectats es comporten alhora com a clients i com a
servidors de forma bidireccional i no passen per cap ordinador servidor.
És el mode de comunicació que estableixen xarxes d’intercanvi de
fitxers com l’Ares i eMule, o de comunicacions amb telefonia IP, com
Skype i la missatgeria instantània.
Topologia de xarxa
La topologia de xarxa és la forma de connexió física i lògica entre els diferents ordinadors. La topologia física
determina la distribució espaial i les connexions amb cables de
comunicació dels diferents ordinadors. Hi ha diverses configuracions
però ens centrarem bàsicament en dues:
- Topologia de bus.
La topologia de bus és la més senzilla, atès que tots els dispositius
estan connectats en paral·lel a la mateixa línia amb un sol cable.
- Topologia en estrella. Els ordinadors es connecten a un node central anomenat concentrador o hub formant la forma d’una estrella.
Un concentrador és un dispositiu electrònic al qual es connecten els ordinadors mitjançant cables i connectors específics. Aquesta topologia permet la creació de xarxes diferents que s’interconnecten al seu torn amb concentradors.
La topologia lògica
determina la forma en que es transmeten les dades entre els
dispositius. N’hi ha de diferents tipus, però la més comuna en les
xarxes locals és l’Ethernet.
El mitjà de transmissió
Les
línies de transmissió són l’element clau per al transport de la
informació entre els diferents nodes. En un procés de transmissió de
dades, aquestes poden viatjar a través de les diferents tecnologies,
adaptant-se en cada tram a la màxima velocitat admesa. També cal
considerar la transmissió sense cables però la tractarem més endavant.
-
Cable coaxial,
constituït per dos cables conductors concèntrics. El cable central és
envoltat per una capa aïllant, que es recobreix pel segon conductor en
forma de malla. El cable central transporta les dades i la malla fa la
funció d’apantallament per reduir l’efecte de les interferències
exteriors. Admet velocitats de tranmsmissió de dades de fins a 10 Mb/s.
Fibra òptica,
constituïda per capes de material plàstic i de vidre. Transporta dades
digitals per mitjà d’impulsos de llum a alta velocitat i és insensible a
les interferències electromagnètiques. Pot suportar velocitats de
transmissió més altes que pel sistema de cable de coure i moltíssima més
capacitat. Admet velocitats de tranmsmissió de dades de fins a 10
Gb/s.
La
fibra òptica sol formar part de les instal·lacions de les companyies de
serveis de dades o telefonia i de grans corporacions i administracions
públiques. Les xarxes locals d’edificis d’oficines, d’universitats,
d’empreses, … solen ser de cable trenat. La fibra òptica forma part de
la infraestructura externa i en arribar al punt d’entrada de la xarxa
local s’adapta al sistema de cable de coure.
Velocitat de transferència
La velocitat de transferència, o amplada de banda, en un sistema de transmissió digital es mesura pel nombre de bits per segon (bps o bit/s). Per taxes de transferència molt elevades hi ha els diferents múltiples:
kbps o kb/s - quilobit per segon
Mbps o Mb/s - megabit per segon
Gbps o Gb/s - gigabit per segon
Es pot canviar la unitat de mesura a bytes per unitat de temps divindint per 8. Tot i així el més habitual és expressar la velocitat en bits per unitat de temps.
Els elements físics d’una xarxa local
La
construcció d’un sistema de xarxa requereix de diferents elements
físics que poden variar en funció de la configuració de la xarxa. A
continuació es mostren els emprats de forma comuna en xarxes
domèstiques, de petites oficines, centres educatius, ...
-
La interfície electrònica Ethernet,
és la targeta electrònica que ha d’incorporar qualsevol ordinador o
perifèric per connectar-se a la xarxa. Els ordinadors portàtils tenen
aquesta targeta integrada a la placa base. Aquestes plaques porten de
fàbrica un codi identificatiu intern imprescindible per identificar
biunívocament cada ordinador de la xarxa, de manera que no pot haver-hi
dues plaques amb el mateix codi o adreça. Aquest rep el nom de MAC (Media Acces Control).
-
El concentrador o hub
on es connecten diversos ordinadors o dispositius Ethernet d’un mateix
segment o sector de la xarxa. Els circuits electrònics que incorpora
solen realitzar accions molt senzilles.
